T’ho has currat!

Des de ja fa molt de temps els titulars dels diaris no paren de repetir aquesta paraula, el boom immobiliari ha acabat, lo insostenible ja no es sosté , “pèrdues” milloraries, grans empreses a la ruïna d’un dia per l’altre…
I això, a nosaltres , els “curreles” es tradueix en acomiadaments massius… per variar, la solució al mes feble,quant la majoria de vages aquesta , essent la solució més fàcil no es la més efectiva ..

I lo millor… els sindicats i les unions de treballadors callats com a putes… gràcies a les generoses subvencions que està donant el govern… Algú ha vist que es queixi cap sindicat? una mobilització al carrer? Aquesta gent que diu representar-nos fa realment alguna cosa per nosaltres?

Ja fa molt de temps que els mes grans ens adverteixen de que aquí ningú fa res, que se’ns pixen a sobre i fem veure que plou… Potser es que veuen com totes aquelles llibertats que van aconseguir durant la transició que van costar sang i suor es van perdent poc a poc sense que ningú digui res

I lo millor , els únics moviments que realment es mouen i fan coses , els tatxen d’extremistes, de radicals , d’anar en contra la llei i l’ordre i de que fan mala olor,
i per suposat nomes surten a la premsa i als mitjans de comunicació quant hi han aldarulls , quant cremen contenidors o quant hi ha baralles amb la policia.

Això està fatal!

Però avui hi ha hagut esperança, anant cap a la feina , al recollir la premsa gratuïta que normalment es deixa al seient de la parada m’he trobat amb una publicació fora de lo comú , sota el titular “Crisis, Publicació gratuïta per sobreviure a les turbulències econòmiques”, un jove activista explicava com había aconseguit estafar 492.000 € als bancs ,81.672.000 de les antigues pessetes , que ha fet servir per primerament publicar la revista explicant com funciona l’economia del món qui hi ha al darrere dels postres polítics , i fer una crítica al nostre sistema capitalista, i la resta de diners han estat donats a moviments socials alternatius independents.
Olé tus huebos!
La publicació es pot consultar aquí

Realment en tindríem de prendre exemple , des d’aquí , FELICITATS ENRIC!

Joguina poc apropiada..

Definitivament, després surten així els nens… axiò ens hem trobat aquest vespre a una botiga de “20 duros” de Barcelona